Capítol 2 - El secret amagat dins la capsa!

Capítol 2 – El secret, amagat dins la capsa!

La Claudia, més d’un cop li havia preguntat, que com era que tenia un As de cartes com un amulet, ell deia que no ho sabia. Però en realitat, és que l’as de cartes tenia un significat, i es que aquell as de cartes, era d’una persona, i aquesta persona sense l’as de cartes, no era absolutament RES! El petit Pere, mai ho havia dit a ningú, tenia por, no sabia ben be de què, però tenia por, un pressentiment. Aquell pressentiment era tan estrany, que feia que no ho digues ni a una persona a qui confiava moltíssim, com la Claudia. Cada nit, el petit Pere, somiava amb aquella persona, que li va caure l’as de cartes, però el somni, era el mateix. Per qualsevol altre persona, allò semblava un malson, però el Pere somiava  cada dia, el mateix, cada dia des que va trobar el seu as. La seva mare, el notava estrany, per això no li agradava que tingués l’as com amulet, però la Claudia, sabent que si li deia a se mare, que tenia la clau, li faria donar-li, preferia no fer-ho perquè no volia perdre la confiança que tenia amb el seu germà. El Pere, no tenia molta relació amb els altres germans, ja que sempre, havien tingut una mena de enveja, perquè fos tan intel·ligent. La família, estava reunida al voltant del foc, jugant a cartes, però el Pere i la Claudia, no jugaven, preferien mirar per la finestra com queia la neu, i el gos content saltava jugant amb ella.

-      Claudia, una cosa, podem pujar a dalt l’habitació, et vull ensenyar una cosa.

-      Si es clar, som-hi.

Va agafar la capseta on hi havia guardat l’as de cartes. I li va dir :

-      Claudia, vull que m’ajudis. Aquesta carta, té un significat molt especial, ja que....

As de Cartes, Capítol 1

Capítol 1 - Un joc popular, o un amulet?

Les cartes, realment, un joc interessant descobert, fa anys! Si, un joc popular, que inclús els mes vells en la actualitat, hi juguen. Però mai ningú s’ha preguntat, d’on provenen les cartes? Bé potser algú sí, no es que jo en tingui la resposta, però sempre es pot explicar alguna petita història relacionada, amb un típic joc popular.

1549

Una petita tarda d’hivern, freda. Una petita família, vivint en una petita casa, no gaire escalfada, ni ven preparada per passar hiverns durs, estaven jugant a cartes, en una taula rodona i de fusta, construïda per el senyor Ramón. El senyor Ramón era el fuster del poble, i realment, li apassionava la seva feina, ningú sap el perquè però així ho sentia. La seva dona, Isabel, es quedava a casa netejant, i cuidant dels nens, com totes les dones de per allà. L’Isabel i el Ramón tenien 5 fills. Cada un era un món, excepte el petit Pere. El petit Pere, tenia 5 anys, i era el germà més petit de la família, però també era el més intel·ligent, sempre trobava una lògica a tot, i de vegades tenia mes lògica que els seus germans grans. La Claudia, era una nena molt eixerida, i molt simpàtica amb tothom, era molt agradable parlant amb la gent gran. Totes les tardes d’hivern les famílies es reunien a la taula rodona, amb les corresponents cadires, i allà feien partides de cartes, que s’allargaven fins a l’hora de sopar. El petit Pere tenia un amulet, que sempre portava al damunt lligat amb un fil d’or, era un as de cartes.  Era impossible treure-li el petit amulet del Pere. Era el seu tresor, i mai es separava d’ell. Quan marxava a dormir, en una capseta, guardava el seu As, i el tancava amb una petita clau, que només ell sabia on estava guardada. L’Isabel, en alguna ocasió buscava aquella clau, perquè no li agradava que el seu fill petit, tingués un amulet de la sort, que fos un as de cartes. I es que cada un dels seus fills tenia un amulet, però cap, excepte el del Petit Pere, era una carta. La Claudia, la germana més gran de tots, era l’única que tenia una copia de la clau, de la capseta on guardava l’amulet, i es que el Petit Pere confiava molt amb la seva germana Claudia. Ja que ella sempre l’havia ajudat en tot! 

L'Às de cartes!

Introducció : Bé, aquesta pàgina hi penjaré una petita història inventada per mi, i dedicada una mica, a tots els joves, espero que us agradi molt, i en disfruteu, tant com jo escrivint-la:)